Televisio a la carta

Compte de twitter amb programes o documentals per veure a la carta. Molt recomanable.@tpalacarta

www.twitter.com/tpalacarta

Millor tard que mai

Sembla que el senyor Pere Navarro finalment s'ha adonat, 11 anys després, de que una de les lleis de trànsit actuals (obligatorietat de portar llums de recanvi) es absurda... Això si... al 2007 va demanar perdó públicament i en teoria ja no multen des d'aquell any (s'eliminen en total 13.000 multes).

Ara, ja al 2010 han retirat la llei!.

Article complert a elperiodico.com

El que s'ha de veure...

Extracció del diari El Mundo (www.elmundo.es). A veure si llegiu alguna cosa extranya...

Flauntr, l'editor d'imatges en línia

Flauntr es un editor d'imatges en línia molt potent i amb una interfície gràfica molt amigable. És de molt fàcil ús. Simplement us heu de registrar i ja el podeu fer servir. Entre les característiques que podeu usar hi ha una que és molt interessant:


- Aplicar efectes a imatges vostres (felicitacions de Nadal, cumpleanys, invitacions a casaments/bateigs, etc...).


Totalment recomanat: flauntr.com

100 aplicacions imprescindibles per Ubuntu

Repositori molt complert de programets molt útils per ubuntu.

Cada programa conté l'enllaç per tal de baixar el programa.

I després ens multaran per rentar el cotxe...

Tantes restriccions, tantes multes, tantes amenaces, tanta notícia, tanta política, tant enfrontament, tant transvasament, tanta cosa per que després apareguin notícies com aquesta:

"Dues canonades perden 800.000 litres d'aigua al dia prop de les oficines d'aigues de Barcelona".

Nosaltres, com sempre, sense fer res...

La notícia aqui

1er dia al gimnàs (trobat x Inet)

Ayer fue mi primer día de gimnasio. Tendré que esforzarme mucho para que
no sea el último. No quiero extenderme demasiado, pero os voy a contar
partes de mi “actuación”. Sólo tenéis que echarle un poco de imaginación
e imaginaros a mi persona, un ser de 95 Kg, en una sala donde todo son
modelitos o musculosos.

Lo primero era elegir la ropa, así que cogí de mi armario una camiseta
estrecha. Pero no marcaba músculos, lo único que conseguí fue que se me
saliera la tripa por debajo de lo corta que me quedaba.

Al llegar al gimnasio, me dieron una tabla con lo que tenía que hacer.
Veinte minutos en bici era lo primero. Ridículo, 20 minutos pedaleando y
sin moverte del sitio. Acabo y busco la monitora para que me enseñe a
correr en una cinta. Por supuesto me metí en el water otros veinte
minutos para descansar y secarme el sudor. También vomité.

- ¿Es la primera vez que montas? - me dijo la monitora.
- A ti sería la primera vez, churri (Esto solo lo pensé)
- Sí - le contesté.
- Bueno, te marearás un poco al bajar - me dijo.

Así que subo en la cinta y le doy velocidad. Mientras troto, veo unos
pechos a mi lado subiendo y bajando al hacer mi mismo ejercicio. ¡Dios
mío, dame vocabulario para describir semejante maravilla! No quiero
mirar. Miro hacia delante y no veo más que turgentes culos, ¿estoy en el
cielo?. ¡Piensa en otra cosa! - me digo. No es plan que te noten
empalmado el primer día; o quizá sí, para que crean que eres así. El
caso es que me pico con la guarra de al lado y me pongo a darle mucha,
mucha velocidad a la cinta.

Y ahi me tenéis, corriendo como un gilipollas cuando de repente, la
mejor tía del mundo, con el mayor escote del mundo y con unas mallas que
dejaban leerle los labios, surge por mi lado izquierdo. Me despisto,
dejo de correr y me arreo una ostia de boca en la cinta. Mi reacción fue
la de un campeón, me puse a hacer flexiones apoyado en la cinta. Bueno,
me puse, porque no hice ni una.

Enseguida vino una de las monitoras.

¿Estás bien?- preguntó.

Me levanté, me sacudí el polvo y entre lágrimas, pero con voz varonil y
sacando pecho, le dije:

- Quiero más ejercicios.

Lo siguiente era el circuito Keiser. Al principio mola el nombre . Pero
una vez que has hecho el circuito te pones a pensar si el tal Keiser ese
no era un general nazi de uno de los campos de exterminio judíos. La
cosa es así: imaginaos una máquina que trabaja no con placas sino con
presión y pulsando un botón da presión y necesitas más esfuerzo para
moverla y quitando presión lo contrario. El caso es que me toca una para
los hombros.

La deja una señorita y llega mi turno. Me dice la monitora que me
siente. Yo le contesto, todo chulo:

-Voy a darle más presión…
-Si, claro… - contesta ella.

Intento levantarla y lo consigo. Con los brazos arriba la hago gestos
con la cabeza a la monitora para indicarle que todo está OK. Las venas
de mi cabeza están a punto de estallar pero lo intento otra vez más. De
repente surge de dentro de mí y en dirección al ano y en forma de gas un
algo, un no sé qué y…

Pruuufffff. UN PEDO. ¡¡¡ DIOS!!!! ¿Dónde coño me meto?

Veinte personas en la sala. La gente susurrando: “Ha sido el empalmao”,
“Yo creo que se ha cagao” - decía la gente. Pero yo, sabiendo salir de
esta situación (me pasa a menudo) intento hacer ruido con la zapatilla
en el suelo haciendo creer a la gente que no ha sido lo que creen.
Cuando lo consigo le digo a la gente de alrededor:

- Son nuevas y se pegan al suelo.

Mentira podrida. El caso es que paso a la máquina de al lado, no sin
antes darle presión a la máquina que dejo para hacer creer al siguiente
tío que puedo con mucho peso. Esto fue lo que hice en cada máquina que
utilicé.

La siguiente era de bíceps. Como era fácil intenté lucirme. Sin embargo,
notaba un olor raro. De repente miro hacia la máquina anterior y oigo
como la gente comenta que el asiento está demasiado sudado. Empiezo a
relacionar todo: olor, humedad… conclusión, me he cagado del esfuerzo de
antes. Disimulando y silbando me dirijo al baño.

Parece fácil, pero andar con un chándal con la plasta en el culo se hace
difícil. Llego al vestuario. Me meto en un baño, me quito el
calzoncillo, meto el culo lo más que puedo en la taza y tiro de la
cadena. Me seco con papel higiénico y salgo.

Continuo con otro aparato. De camino se me acerca un bombón de tía. ¡He
ligado! y me dice:

- Tienes papel higiénico saliendo por tu pantalón

Tranquilos, también supe salir de esta situación:

- Es para el culis, digo ¡para el cutis! - le contesté.

Rápidamente me lo quité y me dispuse a acabar el circuito del nazi.

Resumiendo: 2 tirones, una fisura en una costilla y tres distensiones
musculares. Aun así no me quejé. Quiero ser como esos deformes
musculosos que creo que ligan un montón, así que llamé a la monitora
para indicarle que había terminado:

- Abdominales. Vamos a trabajar las inferiores, las oblicuas y las
superiores - me indica la zorra esa.

Con disimulo me levanto la camiseta para intentar diferenciarme los tres
tipos de abdominales que según esta tía tengo.

- Quince de cada - me dice que haga.

Le miro y digo:

- Creo que puedo hacer 200 de cada - me acordé las que me hacía cuando
estaba en 3º de BUP.
- Bueno, chico, tú mismo.

¡¡ UNA !! sólo me hice UNA abdominal. Sin embargo me asombraba que
mientras yo hacia la abdominal un grupo de chicas estuviera frente a mi
hablando.

Me incorporo de la abdominal, miro al espejo que hay frente a mi y
deduzco porque me miraban: tenía toda la polla y el escroto saliéndoseme
por la pierna del pantalón corto. ¡Coño! se me olvidaba que no llevaba
calzoncillos.

Paso de contaros nada más, no os quiero aburrir. El caso es que acabo
hasta los cojones, me levanto y me dirijo al vestuario para coger la
ropa e irme. Según ando voy pensando en los 800 € que he pagado para
venir durante todo el año. Me meto en la ducha individual. Hay gel, así
que como veo que no hay nadie que me pueda ver, me unto la mano de gel,
me agarro el pene y comienzo a masturbarme. ¡Lo mejor del gimnasio!
Mientras gozo, no dejo de pensar en que tengo de volver mañana.

De repente se abre la puerta y aparece un maromo en pelotas. ¡Mierda!
las duchas son dobles. Imaginaos mi cara con la mano en la polla llena
de jabón. Intento disimular y el tío me comenta que un tío se ha cagado
en la sala y ha dejado una peste de la ostia. Le corto y le digo que
tengo prisa.

Por fin me fui con la cabeza baja. Me he saltado muchas cosas y pido
disculpas por mi mala redacción. Vengo del médico y le he explicado que
12 skins me han dado una paliza:

- Se le nota - me dijo

Eleccions - A qui voto?, ...voto?

Tots sabem que la campanya electoral es una total presa de pèl en la que tots els partits polítics aprofiten per tornar-se a riure dels ciutadans gastant-se uns suposats diners dedicats a campanya. Inventen debats que descriuen com polítics mentre que realment son xerrades en la que es dediquen a criticar coses d'altres que segurament ells mateixos fan pitjor. Total: UN DRAMA.

Tan difícil es senyors polítics enviar a casa nostre una carta senzilla amb les 10-20 promeses electorals que realment aneu a complir sense cap mena de condició ni lletra petita?. Aquesta és la única manera en la que nosaltres, ciutadans, ens decidirem egoistament pel partit que més ens interessi. Però clar.. això no interessa, no fos que se us veiés el "plumero" i ens donéssim compte del que realment prometeu: RES.

Aquest any, tot pinta en que hi tornarà a haver una grandíssima abstenció. Està clar, que per sobre de tot, mentre totes les televisions aniran ensenyant les gràfiques amb la grandíssima abtenció, sortiran els nostres polítics dient les mateixes parides de sempre: "Ens sentim guanyadors".

No us doneu conte que sou la vergonya més gran arreu del mon?.. La gent es riu de vosaltres i vosaltres seguiu fent el mateix, enfotent-vos del que diguin... Realment vergonyós.

M’agradava conduir

En una societat, en la que l'estrès es el principal sentiment diari dels ciutadans, en la que l’ésser humà necessita fugir de les rutines diàries de la feina, el soroll, el tràfic, la contaminació dins de les ciutats, una societat dominada per polítics egocèntrics que, des del seu despatx "juguen" a ser alcaldes, presidents, opositors,..., el fet que permet sobreviure a aquest ciutadà, estressat, submís, malhumorat es simplement fugir. Fugir per uns minuts, hores, dies, ..., d'aquesta bombolla plena d'odi i estrès, que ni la persona més dolenta i freda podria haver dissenyat en el moment de més inspiració, ens carrega les piles per poder afrontar setmana rere setmana, dia rere dia aquesta vida.

Hi ha qui aquest "fugir" el troba senzillament anant al cine, hi ha qui el troba anant de compres. També hi ha qui el troba fent algun esport o viatjant amb avió a països remots en els que es pensa que per ser turista i anar disfressat intentant imitar la manera de vestir del país on s'ha anat, i haver pagat el bitllet, tindrà més dret a exigir coses i a queixar-se. Hi ha també els amants de la natura, de les excursions a peu o en bicicleta, que, passejant per la muntanya cremen tot l'estrès que el dia a dia els causa.

Però també hi ha els amants del motor. Aquesta gent que simplement obté pau, tranquil·litat i relax agafant el seu vehicle (cotxe o moto) i conduint sense anar cap a una direcció concreta, simplement conduint. Portant el vehicle per on es deixi portar, sentint com, una màquina construïda i gestionada per l'home, fruit de la investigació i l'enginyeria, es desplaça per la carretera tal i com se li indica. Gent que troba en qualsevol excusa un motiu per agafar el vehicle i gaudir-lo, ja sigui anant a menjar a 200 Km del lloc on es viu, o simplement visitant el poble aquell que no coneixia ni de paraula però que en el reportatge de TV l'altre dia va poder confirmar que es tractava d'un lloc preciós per visitar. Gent que amb el simple fet de sortint de treballar, durant la setmana laborable, anar a fer un volt amb el seu vehicle per fora de la ciutat de Barcelona (però dintre dels voltants de l’àrea metropolitana), per només recordar-te els moments bons que et proporciona agafar el cotxe, posar-te la música i gaudir del moment abans d'anar a sopar per anar a dormir per després de poques hores despertar-te amb l’odiós timbre del despertador per vestir-te corrents i anar a treballar durant tota la jornada esperant ansiosament a que arribi el cap de setmana (això si tens sort que no els treballes).

Doncs bé. A aquest subconjunt de gent que es desestressa desplaçant-se amb el seu vehicle, que és una part reduïda de lo que es la gent que es necessita desestressar, que alhora es una petita part dels ciutadans de Barcelona, capital de Catalunya i part de la península Ibèrica, que és part d’Europa i part del món sencer, ara se'ls hi ha posat una limitació de velocitat que sembla treta d'una revista o programa d'humor. En tota l’àrea metropolitana de Barcelona no es pot sobrepassar la velocitat estupenda de 80 Km/h. Si, si.. encara que anem per la C-31, autopista que va de Barcelona a Sitges (la de li diuen Pau Casals), en el tram de 3 carrils que va de Barcelona a Castelldefels, i que és gairebé recte i amb moltíssima visibilitat, hem d'anar a 80 Km/h. Si volem anar a Martorell des de Barcelona per l'autopista o l'autovia... També... Per molts carrils que tingui la via per on anem, i per molta autovia i autopista que s'anomenin hem d'anar a 80 Km/h.. El mateix pel que volen anar cap al Nord. Per què?.. No se sap. Es tot un misteri digne de algun d'aquests programes de parapsicologia que ara fan en algun canal de la TV. Els abans anomenats "polítics egocèntrics" diuen, per intentar convèncer a la societat que ens ho creiem tot, que aquesta mesura l'han pres per tal de reduir notablement la contaminació... Però no ho tinc tan clar, ja que el RACC ho nega rotundament des del primer dia, presentant fins i tot estudis fets per ells mateixos en els que es demostra. A més reduint la velocitat fora de Barcelona (en autopistes i autovies dins de l’àrea metropolitana), es reduirà la contaminació dintre de la ciutat?. La resposta es tan fàcil que la respondria un nen de 5 anys. No. La gent que està dins de la ciutat de Barcelona, en determinades hores del dia on més trànsit hi circula, percep que gairebé no pot respirar de lo malament que està l'aire.

Senyors polítics. L'aire brut, contaminat i pudent és més abundant dins de la ciutat que fora.. Per això.. Si realment voleu prendre mesures per reduir la contaminació i fer l'aire de Barcelona més respirable, enlloc de recaudar encara més diners carregant de radars les carreteres en lloc en els que la perillositat es molt baixa, i alhora rient-vos dels ciutadans i enganyant-los amb mesures que fins i tot semblen ridícules posant lleis aprovades només per vosaltres i sense haver consultat en cap moment a cap ciutadà, es poden prendre altres mesures un pèl més efectives, des del punt de vista d'un ciutadà sense coneixement total en el tema, però si, amb un coneixement bastant ampli del que és viure a la ciutat amb tot el que comporta. Senyors polítics, si realment voleu demostrar que els ciutadans us importem més que els diners, comenceu ja a posar-vos en el tema, per que sense ser entès en absolut pel tema, penso que es podrien prendre mesures dintre de la ciutat més efectives o més visibles pels ciutadans (que potser el que falta es que aconseguiu que confiem en vosaltres), com:

- Fer que els autobusos de la ciutat fossin híbrids, és a dir no funcionessin amb combustible, si no que ho fessin amb electricitat obtinguda del funcionament mateix del vehicle.

- Limitar el tràfic per determinades matrícules a determinades hores i en determinats llocs

- Donar ajuts a gent que tingui el vehicle vell (que son els que més contaminen) i que es vulgui canviar el cotxe (amb el "plan prever" no es suficient)

Potser d'aquesta manera, els ciutadans veuríem que realment esteu treballant per nosaltres enlloc d'aprofitar-vos de nosaltres. A més, amb una mica d'esforç Barcelona rentaria la seva imatge de ciutat atrassada respecte al resta de ciutats europees, per passar a ser el que realment hauria de ser: Una ciutat preciosa, neta, amb molta història i amb el més important: Gent contenta.

Gràcies

Firmat: Ciutadà fart i desil·lusionat ja que li han tret l’única via de fugida de l’estrès diari i que recolzarà l'abstenció fins que es vegi una reacció per part dels polítics.

Equivalències entre Windows i Linux