M’agradava conduir

En una societat, en la que l'estrès es el principal sentiment diari dels ciutadans, en la que l’ésser humà necessita fugir de les rutines diàries de la feina, el soroll, el tràfic, la contaminació dins de les ciutats, una societat dominada per polítics egocèntrics que, des del seu despatx "juguen" a ser alcaldes, presidents, opositors,..., el fet que permet sobreviure a aquest ciutadà, estressat, submís, malhumorat es simplement fugir. Fugir per uns minuts, hores, dies, ..., d'aquesta bombolla plena d'odi i estrès, que ni la persona més dolenta i freda podria haver dissenyat en el moment de més inspiració, ens carrega les piles per poder afrontar setmana rere setmana, dia rere dia aquesta vida.

Hi ha qui aquest "fugir" el troba senzillament anant al cine, hi ha qui el troba anant de compres. També hi ha qui el troba fent algun esport o viatjant amb avió a països remots en els que es pensa que per ser turista i anar disfressat intentant imitar la manera de vestir del país on s'ha anat, i haver pagat el bitllet, tindrà més dret a exigir coses i a queixar-se. Hi ha també els amants de la natura, de les excursions a peu o en bicicleta, que, passejant per la muntanya cremen tot l'estrès que el dia a dia els causa.

Però també hi ha els amants del motor. Aquesta gent que simplement obté pau, tranquil·litat i relax agafant el seu vehicle (cotxe o moto) i conduint sense anar cap a una direcció concreta, simplement conduint. Portant el vehicle per on es deixi portar, sentint com, una màquina construïda i gestionada per l'home, fruit de la investigació i l'enginyeria, es desplaça per la carretera tal i com se li indica. Gent que troba en qualsevol excusa un motiu per agafar el vehicle i gaudir-lo, ja sigui anant a menjar a 200 Km del lloc on es viu, o simplement visitant el poble aquell que no coneixia ni de paraula però que en el reportatge de TV l'altre dia va poder confirmar que es tractava d'un lloc preciós per visitar. Gent que amb el simple fet de sortint de treballar, durant la setmana laborable, anar a fer un volt amb el seu vehicle per fora de la ciutat de Barcelona (però dintre dels voltants de l’àrea metropolitana), per només recordar-te els moments bons que et proporciona agafar el cotxe, posar-te la música i gaudir del moment abans d'anar a sopar per anar a dormir per després de poques hores despertar-te amb l’odiós timbre del despertador per vestir-te corrents i anar a treballar durant tota la jornada esperant ansiosament a que arribi el cap de setmana (això si tens sort que no els treballes).

Doncs bé. A aquest subconjunt de gent que es desestressa desplaçant-se amb el seu vehicle, que és una part reduïda de lo que es la gent que es necessita desestressar, que alhora es una petita part dels ciutadans de Barcelona, capital de Catalunya i part de la península Ibèrica, que és part d’Europa i part del món sencer, ara se'ls hi ha posat una limitació de velocitat que sembla treta d'una revista o programa d'humor. En tota l’àrea metropolitana de Barcelona no es pot sobrepassar la velocitat estupenda de 80 Km/h. Si, si.. encara que anem per la C-31, autopista que va de Barcelona a Sitges (la de li diuen Pau Casals), en el tram de 3 carrils que va de Barcelona a Castelldefels, i que és gairebé recte i amb moltíssima visibilitat, hem d'anar a 80 Km/h. Si volem anar a Martorell des de Barcelona per l'autopista o l'autovia... També... Per molts carrils que tingui la via per on anem, i per molta autovia i autopista que s'anomenin hem d'anar a 80 Km/h.. El mateix pel que volen anar cap al Nord. Per què?.. No se sap. Es tot un misteri digne de algun d'aquests programes de parapsicologia que ara fan en algun canal de la TV. Els abans anomenats "polítics egocèntrics" diuen, per intentar convèncer a la societat que ens ho creiem tot, que aquesta mesura l'han pres per tal de reduir notablement la contaminació... Però no ho tinc tan clar, ja que el RACC ho nega rotundament des del primer dia, presentant fins i tot estudis fets per ells mateixos en els que es demostra. A més reduint la velocitat fora de Barcelona (en autopistes i autovies dins de l’àrea metropolitana), es reduirà la contaminació dintre de la ciutat?. La resposta es tan fàcil que la respondria un nen de 5 anys. No. La gent que està dins de la ciutat de Barcelona, en determinades hores del dia on més trànsit hi circula, percep que gairebé no pot respirar de lo malament que està l'aire.

Senyors polítics. L'aire brut, contaminat i pudent és més abundant dins de la ciutat que fora.. Per això.. Si realment voleu prendre mesures per reduir la contaminació i fer l'aire de Barcelona més respirable, enlloc de recaudar encara més diners carregant de radars les carreteres en lloc en els que la perillositat es molt baixa, i alhora rient-vos dels ciutadans i enganyant-los amb mesures que fins i tot semblen ridícules posant lleis aprovades només per vosaltres i sense haver consultat en cap moment a cap ciutadà, es poden prendre altres mesures un pèl més efectives, des del punt de vista d'un ciutadà sense coneixement total en el tema, però si, amb un coneixement bastant ampli del que és viure a la ciutat amb tot el que comporta. Senyors polítics, si realment voleu demostrar que els ciutadans us importem més que els diners, comenceu ja a posar-vos en el tema, per que sense ser entès en absolut pel tema, penso que es podrien prendre mesures dintre de la ciutat més efectives o més visibles pels ciutadans (que potser el que falta es que aconseguiu que confiem en vosaltres), com:

- Fer que els autobusos de la ciutat fossin híbrids, és a dir no funcionessin amb combustible, si no que ho fessin amb electricitat obtinguda del funcionament mateix del vehicle.

- Limitar el tràfic per determinades matrícules a determinades hores i en determinats llocs

- Donar ajuts a gent que tingui el vehicle vell (que son els que més contaminen) i que es vulgui canviar el cotxe (amb el "plan prever" no es suficient)

Potser d'aquesta manera, els ciutadans veuríem que realment esteu treballant per nosaltres enlloc d'aprofitar-vos de nosaltres. A més, amb una mica d'esforç Barcelona rentaria la seva imatge de ciutat atrassada respecte al resta de ciutats europees, per passar a ser el que realment hauria de ser: Una ciutat preciosa, neta, amb molta història i amb el més important: Gent contenta.

Gràcies

Firmat: Ciutadà fart i desil·lusionat ja que li han tret l’única via de fugida de l’estrès diari i que recolzarà l'abstenció fins que es vegi una reacció per part dels polítics.